Reflexions sobre el text de J.M. MÉNDEZ "El papel de los materiales en la intervención educativa".

MATERIALS INNOVADORS I NOVES TECNOLOGIES

La innovació metodològica que ha de suposar una millora en la pràctica educativa vindrà definida sempre per la determinació de la finalitat de l'aprenentatge, el seu objectiu. La innovació en els recursos ha de fer visible sempre aquella millora. 

Per tant, els canvis profunds es produïxen en el moment de definir els objectius d'aprenentatge, que han de permetre que professors i alumnes s'aventuren a millorar les pràctiques escolars tradicionals. Els recursos didàctics han de contindre propostes i materials dissenyats i desenrotllats expressament amb la intenció d'aconseguir l'objectiu pretés. No pot ser només un canvi de suport o una digitalització de models caducs.

Per a fer-ho possible, els recursos didàctics innovadors haurien de tindre certes qualitats: 

-> Contindre una proposta de seqüències didàctiques en què l'alumnat participe poc o molt en les decisions del que treballen i com ho treballen. 

-> Aportar un entorn virtual d'aprenentatge que permeta una relació fluida entre els continguts, l'entorn digital, la seqüència didàctica i l'aula (resta de la classe i el professorat) . 

-> Compilar un conjunt de recursos textuals, audiovisuals i multimèdia en llengües diverses, adaptats a les necessitats i possibilitats del nivell educatiu: un material de consulta indispensable per a resoldre els reptes proposats en la seqüència didàctica. 

-> Vertebrar la proposta didàctica en el treball competencial que faculte els alumnes a aprendre a aprendre en entorns de treball col·laboratius digitals. 

-> Suposar una oportunitat de resolució de reptes intel·lectuals, manipulatius o artístics que es presenten com a reptes a resoldre de forma individual o en grup, en un entorn versemblant, amb fins autèntiques que posen en pràctica habilitats diverses relacionades amb les intel·ligències múltiples.

-> Permetre la personalització dels materials a la realitat dels centres i de les necessitats dels alumnes. El professorat ha de poder fer-ho se'ls seus ampliant-los, convertint-los o reduint en funció de les necessitats del grup classe, de determinats alumnes amb necessitats educatives singulars i dels interessos de l'alumnat. 

-> Permetre l'avaluació formativa entesa com una oportunitat d'aprenentatge i regulació.

-> Anar acompanyat d'un suport al professorat de caràcter documental (programacions, orientacions, ferramentes d'avaluació) i de programes de formació que permeten l'aprofitament de les possibilitats didàctiques del material. 

-> Permeta el treball en xarxa de docents i d'alumnes en episodis d'intercanvi i aprenentatge entre iguals que fomente la col·laboració i la connectivitat.

-> Repensar l'educació no és tasca fàcil, però no ha de convertir-se en una quimera impossible. Els recursos didàctics han de servir per a facilitar este trànsit. Estem davant d'un moviment estratègic dels centres que demana coratge i audàcia però no es pot demanar heroïcitats el professorat. És més fàcil tirar barandats i dissenyar espais amables que construir-se els materials didàctics que permeten viure experiències didàctiques en les aules.

Esperem que els dissenyadors de recursos didàctics proposen solucions amb estes característiques que faciliten el camí de la comunitat educativa per aconseguir els reptes de la innovació educativa que la societat reclama. Ja hi ha mostres aplicades en alguns centres educatius que permeten ser optimistes.