TIC, TAC, TAP

"TIC, TAC, TAP? què hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa" (Carles Monclús, 2015)

En aquest blog es presenta una breu crítica reflexiva i personal a partir del text 

"TIC, TAC, TAP? què hi ha darrere? Innovació, metodologies i transformació social i educativa", un text escrit pel professor Carles Monclús a l'any 2015. Tot i que estem quasi a l'any 2020, sembla interessant debatre els arguments que en ell es plantegen i a més a més, destinar una part d'aquesta reflexió a la comparació entre les idees del text i l'actualitat.

Així doncs, el text parla de la Incorporació de les Noves Tecnologies a l'àmbit educatiu en la societat de la informació en la qual ens trobem, i les seves implicacions, restriccions, reflexions socials, etc. La integració de les TIC s’ha desglosat en nous termes dins del món educatiu, donant pas a les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) i a les Tecnologies de l’Apoderament i la Participació (TAP).

                                                          

Per estructurar-lo, el text, es divideix en 4 arguments que son els següents, i dels quals es fa una reflexió en aquest blog:                                                               

- les finalitats de l’educació

- el pes de processos i productes a l’acte educatiu

- la relació entre seqüència didàctica i ferramentes TIC

- el debat entre entorns oberts i tancats d’aprenentatge

                                                          

Respecte a les finalitats de l’educació, és cert que tot i que molts pensadors i educadors consideraven que era fer persones lliures amb capacitat de reflexionar per elles mateixes, a l’actualitat l’educació s’ha mercantilitzat, el que ha portat al canvi de la finalitat de la mateixa, siguent ara la d’un simple sistema de beneficis econòmics per a uns quants, que no son gairebé els alumnes. En aquesta tendència neoliberal es troben els conceptes de interessos individuals, competitivitat, mercantilització, mercat laboral privatització de l’educació, etc. Doncs bé, sembla que el discurs no ha canviat en els últims 4 anys. 

Entre les reflexions de les finalitats de l’educació trobem la “qualitat”, l”apoderament i la participació”, terme que s’hi inclou al títol d’aquest text, “TAP”, Tecnologies de l’Apoderament i la Participació. Així doncs, centrant-nos amb el tema central de les Tecnologies, la inclusió d’aquestes no ha de seguir un camí que no siga el d’aconseguir les finalitats de l’educació de fer reflexionar, empoderar i alliberar als alumnes. Per tant, les noves tecnologies són ferramentes a les quals se’ls pot donar un ús correcte o incorrecte, i ahí és on es troba per a nosaltres la qüestió fonamental. 

Si s’hi destinen unes línies a debatre processos i productes educatiu, cal assenyalar que allò important d’aquest debat és el pes que se li dóna des de les lleis educatives i des dels propis agents dedicats a l’educació. Tots ells semblen estar units al diàleg de la importància dels resultats, que va lligat a la teoria conductista, modificar les conductes observables. Com és lògic, per a plantejar els processos educatius és necessari establir uns objectius, que es converteixen en les competències i per tant, en els resultats aconsellables. Però, dins d’aquest plantejament cal tenir en compte la desvalorització d’alguns aspecte més difícils de concretar en les competències o objectius, i açò té la conseqüència d’evitar la consecució d’alguns resultats que no es poden concretar, i que tenen la seua importància més en el procés que en la finalitat última, per no ser tan fàcil de concretar. Doncs, tenint aço en compte, el sistema educatiu s’orienta més cap a la consecució dels resultats, perdent la finalitat de donar pes als processos educatius, l’acció mitjançant s’aconsegueixen els objectius beneficiosos per als alumnes. 

La Pedagogía Tecnològica i la Llei General d’educació son les bases teòriques que fonamentaven la idea de la importància dels resultats, una idea que a nosaltres no ens sembla del tot adequada. 

En aquests processos Monclús parla de les idees principals que per a ell regeixen el valor d’una activitat educativa per damunt d’altra. Després d’explicar-los ens sorgeix la reflexió de relacionar la manera de relaciona-rlos amb la teconologia. És a dir, la incorporació de les tecnologies a l’àmbit educatiu pot oferir nous camins per als processos d’aprenentatge, pero basant-se en la lògica de que allò què és beneficiós per a l’estudiant i per a la societat és aconseguir que la ferramenta de les tecnologies no s’alluyne d’aquests principis dels que parla Monclús. 

Per exemple, mitjançant la recerca amb l’ordinador és molt fàcil i està a l’alcanç de tothom trobar informació de qualsevol tipus, però açò no ha d’ocasionar que no questionem allò que se’ns mostra fàcilment, perquè en la majoria dels casos la informació serà enganyosa. 

Seguint amb la reflexió sobre la seqüència didàctica, el text planteja quina és la utilització de les TIC en estos casos i això ens du a reflexionar sobre el tipus de seqüència que permet la creativitat de pensament de l’alumne, a banda de permetre un ús de les TIC que afavoreix esta creació lliure de coneixement. La seqüència didàctica d’investigació i aprenentatge cooperatiu és la que segueix aquests principi i per tant aquella que hi hauria que fomentar a l’àmbit educatiu. Considerant açò caldria afegir que esta seqüència pensem que és important treballar-la i tenir-la com a referent al menys fins al final dels estudis obligatoris i que posteriorment seria molt beneficiosa d’utilitzar. A més a més, no sols pels beneficis d’aprenentatge a nivell dels continguts fixats sinó perquè l’ús de les tecnologies s’ha convertit en un mal ús i practicar aquest tipus de seqüència també comporta ensenyar i fomentar la utilització positiva dels recursos de comunicació que ofereixen les noves tecnologies. 

El següent debat recau en la reflexió sobre què és millor, si els espais oberts o tancats. Tot i que aquest debat és anterior a les TIC, ara s’ha de pensar en aplicar-lo a elles. Per això, les TIC són més educatives quan permeten que les activitats escolars siguen accessibles per a tots els públics, i no només per a professorat i alumnat. 

En conclusió, les noves tecnologies ens fan reflexionar sobre la forma de la seva utilització i integració a l’aula i en general a l’àmbit educatiu, tenint en compte que aquesta ferramenta és beneficiosa en la mesura en que es segueix replantejant l’educació i l’utilització d’elles com un mitjà per a aconseguir una educació lliure, amb capacitat d’empoderament, de qüestionament i de reflexió entre la comunitat educativa.