Secuencias de aprendizaje. ¿Un problema del enfoque de competencias o un reencuentro con perspectivas didácticas?

Un problema de l'enfocament de competències o un retrobament amb perspectives didàctiques? 

En aquesta entrada es busca una xicoteta reflexió sobre el text comentat en classe: “Secuencias de aprendizaje. ¿Un problema del enfoque de competencias o un reencuentro con perspectivas didácticas?” de Díaz Barriga, el qual hem realitzat un xicotet debat.

No podem oferir una simple definició o explicació sobre el tema tractat, perquè el text menciona dos postures, abordant un tema molt general (i pensem que actual) , amb objectius clars. 

Com a resum d'este, cal comentar la multitud de competències existents per a poder treballar i d'aquesta manera educar en una aula a partir de l'enfocament de competències. Açò permet una visió didàctica especifica i per tant la construcció de seqüències didàctiques.

Podem definir el text com un plantejament o anàlisi dels diversos fonaments de seqüències d'aprenentatge des d'una perspectiva didàctica oberta, a més desenrotlla una xicoteta critica, sobre la falta de renovacions de l'ensenyament a través d'un enfocament de competències més actual. En este, l'autor emfatitza en el fet que en compte de buscar o dissenyar nous mètodes o línies d'ensenyança, se sol recórrer sempre als mateixos mètodes d'ensenyança com a procés d'aprenentatge.

L'enfocament de competències es troba en un procés de canvi, un procés sobre el qual es té molts objectius i pocs recursos i competències llocs en marxa. Perquè no hi ha propostes d'aprenentatge basades en les competències, més aïna estos es reproduïxen de la mateixa manera i en la mateixa línia que es porta fent des de fa anys. 

En el text trobem una critica ``constructiva´´ en la qual comenta l'enfocament de competències, aportant que esta tornant a l'objectiu dels moviments conductuals dels anys 60, és a dir, l'objectiu actual ja no és aprendre, sinó la gran obsessió que tenim centrada en les competències conduïxen a una gran obsessió en els resultats obtinguts, a partir d'unes sessions de classes en què el professor parla, l'alumne escolta i és avaluat per això, és a dir, un enciclopedisme amb què cal trencar. 

Critica als conseqüències com una forma d'innovació però en realitat només és una manera d'avaluar conductual.

Què és el realment important dins d'este text? Abordar el tema sobre que és el que realitzen tant professors com alumnes en classe, resumidament, Què és el que fem en classe? Esta qüestió, cal remarcar-se com a aspecte principal dins d'este. 

L'autor facilita una solució a tot allò que s'ha tractat, perquè planteja que la renovació de l'ensenyança passe per les competències didàctiques, encara que estes no solucionen el que hem de fer dins de l'aula. A més, també planteja la construcció de noves seqüències didàctiques i que plantegem li podem donar als docents perquè les posen en practica.

En definitiva, l'autor aborda un tema molt actual intern en les aules educatives, perquè no hi ha cap forma especifica per la que el docent puga actuar des de l'enfocament de competències, només a partir de l'elaboració de seqüències didàctiques que assalten aspectes o problemes reals el docent podrà enfrontar als seus alumnes.