Reflexionant sobre María Montessori. "Ideas generales sobre mi método. El ambiente"

Avui a l'aula hem treballat algunes idees exposades per Maria Montessori sobre la infantesa, en concret hem parlat de l'ambient que envolta als xiquets i les xiquetes a l'escola tenint en compte els materials que utilitzen i la forma de fer-ho. Per això, Maria Montessori li dóna importància a la llibertat que tenen els xiquets i xiquetes en la forma d'utilitzar-los. Així, creu que la tasca del professor és allunyar-se quan el xiquet/a fa servir el material que se li proporciona. Sembla curiós el debat que aquest plantejament causa, i la gran quantitat de qüestions que sorgeixen al voltant d'ell.

D'una banda, hem comentat la concepció del tipus de material que Maria Montessori proposa. Es tracta de materials simples, que puguen ser manejats pels infants. Al contrari, a l'educació tradicional els materials i recursos que tenen són objectes complexes que els adults han creat i han reduït a menudeses per tal que la proporció els permeta jugar amb ells. Tot i això, el debat ha estat centrat en la possibilitat de creació i facilitació de l'aprenentatge que un tipus o altre de material permet.

D'altra banda, el tema s'ha centrat en les restriccions que com de costum se'ls imposen als xiquets, com per exemple la nomenada expressió "no". A classe, tots hem coincidit en què aquesta expressió sol estar lligada a una falta d'explicacions, a més a més, no permet que els xiquets i les xiquetes experimenten per ells mateixos. Alhora, açò podria suposar negar-li l'oportunitat d'equivocació o descobriment. En relació amb els materials i recursos educatius, com abans hem comentat, aquest plantejament ocorre també en la utilització d'aquests.

Des de la nostra experiència a la infància, és cert que la gran majoria dels materials i recursos educatius amb què contàvem al col·legi no ens van permetre experimentar usos propis, ja que tenien una utilitat prèviament establerta la qual els mestres ens animaven a seguir.