Anàlisi del llibre de text (Geografía 3er ESO)

El llibre que hem triat pertany a la branca de ciències Socials, en concret és el llibre de Geografia, de tercer d'ESO. 

Aquest llibre forma part del projecte Editorial d'Educació Secundària del Grupo SM.
Els seus continguts estan enfocats a la Comunitat Valenciana. L'obra respon a un projecte didàctic elaborat sota la iniciativa, coordinació i segons el pla d'edicions SM, i en la seva realització han participat altres autors.

En primer lloc, cal assenyalar l’estructura que te aquest llibre. Si obrim qualsevol tema, veiem que els continguts s’agrupen en textos dividits per subapartats. Cada pàgina amb el seu text té també les activitats que s´han de realitzar, es on veiem que aquestes activitats son de buscar la resposta al text que hi ha en la mateixa pàgina, en cap moment apareixen activitats que donen lloc a la reflexió de l’alumnat o la recerca e investigació de per exemple algun fet històric.

Per altra banda, no sols els temes estan dividits perfectament en subapartats si no  que a més a més al final de cada un, trobem un mapa conceptual com a resum del que s’ha de saber.

Quina conseqüència té aquesta estructuració i aquests tipus d’activitats? En primer lloc per al professorat com bé indica Jurjo López Santome al text “para qué los professores si ya tenemos libros de texto”, provoca que s’adapten exclusivament a la estructura, ritme i activitats que els proposen als llibres de text (proposades per una editorial determinada, amb una ideologia e interessos determinats), per tant es perd la capacitat d’ensenyament que te un professor com a tal, es a dir no s’adapta a les necessitats que te el seu alumnat d’aprenentatge.

A més a més hi ha que fer referència al currículum ocult, tenint en compte que el professorat ha de ser crític amb els continguts que esta transmetent i des de quina perspectiva, es a dir J. Martinez Bonafé indica, "Estos aspectos - entre otros - vienen a mostrar el modo en que se manifiesta y/o se genera el control técnico sobre el trabajo de los profesores. Personas ajenas a la situación de enseñanza deciden, desde un nivel superior del sistema, la práctica de los profesores. Planificación y ejecución se separan y el trabajo del profesor es expropiado de su propio control profesional. Es lo que Levin (1980) ha llamado "la alienación del profesor de sus productos" y uno de los argumentos fundamentales de las tesis de la proletarización docente.”

En aquest llibre veiem, (Tema 8, L'organització política de les societats), en aquest tema es pot observar que la perspectiva des de la qual s'explica el temari és l'occidental, perquè destaca els aspecte positius d’aquesta emfatitzant la seva superioritat enfront de la resta de països, en els quals es destaquen més les febleses que presenten. Per exemple, es presenta el poder polític i econòmic dels Estats Units sense esmentar les grans desigualtats que existeixen. 

També, en referència a les imatges i al currículum ocult que tenen darrere, es pot observar la diferencia entre els generes, on la dona es discriminada. Per exemple: una imatge d'uns cirurgians homes en front d’una de treballadores en el sector de la taronja o una  de les agricultores d'un país subdesenvolupat. Per tant veiem que es mostra a l’home als treballs més qualificats i remunerats, i en canvi a la dona als treballs totalment contraris.

Tot açò provoca en l’alumnat, per una banda que no es puguen cobrir les seues necessitats d’aprenentatge, o que aquest resulte descontextualitzat i per tant poc interessant. Per altra banda, en referència a la metodologia, no es dona peu a la reflexió ni a la investigació, per tant l’alumnat no pot desenvolupar un paper actiu i participant dins l’aula.