Ponència Jaume, día 21 de Novembre

Són els llibres l´únic o el millor recurs educatiu?

En la classe del dia dilluns 21 de Novembre, assistim a una ponència d'un profesor, Jaume, actualment jubilat, per a fer-nos afrontar una qüestió essencial en el nostre grau i per al nostre futur professional, a més d'un objecte de pensament fonamental per a l'educació en general. 

Són els llibres l'únic o el millor recurs educatiu? 

La resposta a esta pregunta és NO. 

Ens trobem en un món educatiu en què obrir la ment és un aspecte fonamental, sobretot, aquelles persones, les quals la seua funció i dedicació en el dia a dia, consta d'educar als altres, bé siguen els més menuts, adolescents o persones d'edat més avançada. 

Hi ha altres recursos educatius que poden arribar a transmetre els mateixos coneixements que el llibre?

La gran quantitat de recursos educatius que es troben actualment a la nostra disposició enriquixen en certa manera la metodologia d'impartir les classes, així com la forma de transmetre els coneixements, ja que ens dóna enormes possibilitats per a personalitzar i millorar el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes. 

Doncs per a poder utilitzar estos recursos en el dia a dia, fa falta un pensament subjectiu, el qual se d'una certa importància a la integració d'estos en la programació didàctica i poder fer-los accessibles de manera reiterada.

Actualment, el nom de materials didàctics que entren en una aula ha augmentat moltíssim. Hem passat d´utilitzar elements semblants en tots els classes, com ara taules i cadires, pissarra, llibretes, llapis, o llibres de text; a conviure amb nous invitats tan diversos com tablets, ordinadors, la PDI, mòbils, recursos educatius digitals, vídeos, xarxes sociales... A més, la forma de fer classe, també ha canviat i continua canviant, perquè es comença a deixar arrere l'etapa de classes, llibres i exàmens, passant a un mode molt més plaent i entretingut.

Com bé va comentar Jaume, des dels seus començaments, la labor pedagògica s'ha preocupat de trobar uns mitjans per a millorar l'ensenyança, deixant de costat el llibre de text. Doncs l'escola ens oferix una experiència que està fora de la realitat que pretenem aprendre. 

El més freqüent és que la relació alumne-contingut es produïsca a través d'algun mitjà, material o recurs didàctic que represente, aproxime o facilite l'accés de l'alumne a l'observació, investigació o comprensió de la realitat. Des de l'objecte natural fins a l'ordinador, passant per l'explicació o la pissarra, la idea de mediació didàctica és bàsica per a entendre la funció dels mitjans en l'ensenyança. 

Qui ens imposa el currículum? El professor té llibertat de poder modificar el currículum? 

Darrere de tot currículum escolar hi ha molta influència política, que se suposa, no permet actuar lliurement a cada docent com verdaderament els agradaria. Doncs, una cosa és el que proposen aquestos plans i programes d'estudi, i una altra el que els estudiants aprenen en l'aula de clase.

Els propis docents són els encarregats de (inclús dins dels enquadraments i limites que el currículum imposa) acabar decidint que és el que s'ensenya i de que forma s'ensenya, exigint un criteri que aquest valora com flexible, creatiu i dinàmic a l'hora d'impartir classe.

Es a dir, una cosa és el que proposen plans i programes d'estudi, i una altra el que els estudiants aprenen en l'aula de classe. Els mateixos plans i programes d'estudi poden ser interpreta­ts i manejats de maneres molt diverses. El millor currículum proposat pot ser distorsionat i fins anul·lat en la pràctica pedagògica d'un mal educador. I al revés: el pitjor currículum proposat pot ser convertit en una oportunitat d'ensenyança i aprenentatge rellevant, si pel mig està un bon educador.

Com a referència a una pregunta de companys, Jaume utilitza el (discutible) concepte de sacerdot/mestre, tal com va començar impartint-se l'educació i que a pesar d'haver intentat canviar eixa doctrina, en certs aspectes seguim tancats. Amb este concepte, es referix a la idea usual que hem pres amb la paraula ``educació´´, doncs bé, molts dels mestres seguixen hui en dia sent intèrprets del text. 

``He sigut mestre d'ensenyança primària en escola pública i sé molt bé el que m'ha costat alliberar-me d'eixe paper purament reproductor, perquè en el lloc de treball, ni en el de llavors ni en el d'ara, hi havia res a reconeguera que en compte d'un tècnic que aplica un model didàctic regulat per la ferramenta de treball llibre de text, un mestre pot ser un creador de currículum, problematizador de la seua pròpia pràctica, investigador crític del seu propi saber professional´´.

Existix ja una renovació pedagògica en algunes escoles basada en el saber pràctic de mestres i mestres que busquen alliberar-se de la pressió d'una idea d'educació obsessionada pel valor de canvi, ignorant el seu sentit més humà, radical i emancipador. Tal com elles m'ho compten, a estes mestres i estes escoles el llibre de text els molesta.