"Aprender y enseñar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento", Javier Onrubia

Al post d'avui comentarem d'una manera breu el text escrit per l'autor Javier Onrubia, psicòleg pertanyent al Departament de Psicologia Evolutiva y de l'Educació de la Universitat de Barcelona.

El text que ens disposem a comentar s'anomena "Aprender y enseñar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento", escrit a l'any 2005 i publicat a al RED (Revista d'Educació a Distància).

Per a situar al lector d'aquest post una mica, en resum, el text reflexiona al voltant dels processos virtuals d'ensenyança i aprenentatge, a partir de tres subtemes claus: l'activitat conjunta, l'ajuda pedagògica i la construcció del coneixement. També es reflexiona sobre l'aplicació d'aquests conceptes a l'hora de dissenyar i avaluar aquests tipus d'entorns virtuals i altres objectes d'aprenentatge.

Doncs bé, després de llegir l'article, ens preguntem respecte a la reflexió dels entorns virtuals com a procés d'ajuda. Com Onrubia comenta, un procés qualsevol d'aprenentatge constructiu no assegura que l'alumne assolisca verdaderament els coneixements, bé per la falta capacitat cognitiva de l'alumne o bé perquè tot i que les posseeix no les activa. D'açò es conclueix que perquè un alumne tinga un assoliment efectiu dels coneixements, es necessita l'ajuda del professor, i aleshores ens preguntem respecte al mètode d'ensenyança i aprenentatge dels entorns virtuals d'educació comuns. De costum, els entorns virtuals dels quals fem ús estan dissenyats perquè el professor on intervinga, i si considerem que el que Onrubia diu és cert, per tant aquests entorns no seran de profit per a l'aprenentatge de l'alumne.

D'altra banda, però seguint amb el mateix, el que Onrubia proposa és el triangle professor-alumne-contingut, de tal manera que el que importe siga, l'activitat constructiva de l'alumne amb els continguts de l'entorn virtual i l'ajuda del professor. Açò deriva en una activitat conjunta, en la que solament amb l'ajuda del professor l'activitat cobra sentit.

En resum, la utilització de les TIC no garanteix el real procés efectiu d'aprenentatge de l'alumne, són altres factors els que ho garantixen: estructura de les activitats, etc. El que es tracta és que els entorns virtual o les TIC no delimiten el paper del mestre, però pareix que alguns mestres el que busquen és bàsicament poder ometre la seua feina com a mestres, deixant que l'aprenentatge per part de l'alumne que utilitza per exemple un ordinador, es base en la ferramenta més important per a ell. I, el professor aprofita únicament per a resoldre dubtes, no explica com treballar ferramentes.

Com a alumnes que hem fet un ús constant dels entorns virtuals per a treballar diversos continguts vists al llarg de la carrera, considerem que els entorns i objectes virtuals no se centren únicament en la provisió i distribució de continguts estandarditzats, sinó que es preste especial atenció a la creació de contextos que faciliten i promoguen les condicions perquè el professor puga oferir ajuda als alumnes, i desenvolupar amb èxit els ajusts interaccionals que el consituteixen.